La Il·lustració
View more presentations from Fabiu31.
sábado, 12 de diciembre de 2009
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte va néixer el 15 d'agost de 1769 i va morir el 5 de maig de 1821.
Ell va representar un fort canvi en la societat francesa, ja que va fer un cop d'estat i França va iniciar un període basat en un nou règim polític, el Consolat, que estava format per tres membres. Ell es fer nomenar cònsol vitalici i la concentració de poder que es va acumular en una sola persona va acabar amb l'estabilitat de l'imperi i la posterior proclamació de Napoleó com a emperador dels francesos.
Durant el període d'emperador,napoleó va aconseguir que es consolidés una llei que feia que tots els ciutadant fossin iguals davant la llei. I l'Església va perdre el seus privilegis per passar a ser mantenida per l'Estat.
Napoleó sempre guanyava les seves batalles fins i tot va conquistar Àustria i part de Espanya, però en un moment donat, les batalles a Espanya i ha Rússia les va perdre.
El mes de març París va ser ocupada i Napoleò desterrat a l'lla d'Elta. El 1815 Napoleó va tornar a París per tonar a regnar amb el seu Imperi Frances, però a la batalla de Waterloo amb la intenció de conquistar els països baixos va perdre contra el Regne Unit i Prússia.
viernes, 11 de diciembre de 2009
La revolució Francesa
-La Revolució Francesa (I)
La causa de la revolució francesa esta relacinada amb la situació social i política de França en el segle XVlll.
La burguesia era un grup social enriquit però marginat des del punt de vista social i política i volia un nou ordre social en que tingués un protagonisme destacat.
Els camperols volien deslluirar-se de lèxplotació dels privilegiats i accedir a la propietat de terres. Les classes populars volien augmentar el seu nivell de vida.
El rei, la noblesa i l'esglèsia suposaven a la revolució.
La causa de la revolució francesa esta relacinada amb la situació social i política de França en el segle XVlll.
La burguesia era un grup social enriquit però marginat des del punt de vista social i política i volia un nou ordre social en que tingués un protagonisme destacat.
Els camperols volien deslluirar-se de lèxplotació dels privilegiats i accedir a la propietat de terres. Les classes populars volien augmentar el seu nivell de vida.
El rei, la noblesa i l'esglèsia suposaven a la revolució.
-L'eclat de la Revolució Francesa.
El rei Luís XVl es va veure obligat a convocar els Estats Generals. Al juny la pressió dels representants del tercer estat, amb el suport d'alguns nobles i eclesiàstics, van aconseguir transformar l'organisme en la Assemblea Nacional en què el vot era individual.
-L'enderrocament de l'Antic Règim
La primera mesura revolucionaria va ser el decret d'abolició del feudalisme, que establia la sipressió sobre els pagesos, peró es mantenia la propietat de la terra. El 16 d'agost es va aprovar la declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà. Amb l'aprovació de la Constitució de 1791 França va esdevenir una monarquia constitucional.
-La Revolució Francesa (II)
La Revolució Francesa va tenir dos enemics, un dins i un fora. El de dins era l'esglèsia, el rei i la noblesa, i el de fora era la Monarquia dels altres països: Espanya, Regne Unit, Àustria i amb altres potències que lluitaven contra França va provocar la caiguda de la Monarquia.
La nova Assamblea anomenada Convenció va proclamar la República.
Inicialment la Convenció va ser denominada pels girodins però l'oposició creixent al interior del país i les derrotes davant les monarquies europees, van portar el poder als jacobins.
-L'enderrocament de l'Antic Règim
La primera mesura revolucionaria va ser el decret d'abolició del feudalisme, que establia la sipressió sobre els pagesos, peró es mantenia la propietat de la terra. El 16 d'agost es va aprovar la declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà. Amb l'aprovació de la Constitució de 1791 França va esdevenir una monarquia constitucional.
-La Revolució Francesa (II)
La Revolució Francesa va tenir dos enemics, un dins i un fora. El de dins era l'esglèsia, el rei i la noblesa, i el de fora era la Monarquia dels altres països: Espanya, Regne Unit, Àustria i amb altres potències que lluitaven contra França va provocar la caiguda de la Monarquia.
La nova Assamblea anomenada Convenció va proclamar la República.
Inicialment la Convenció va ser denominada pels girodins però l'oposició creixent al interior del país i les derrotes davant les monarquies europees, van portar el poder als jacobins.
La guerra de la independència
Els habitants de les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van iniciar la seva rebel·lió contra les autoritats metropolitanes. Inicialment només defensaven els seus drets com a súbdits britànics però després va esclatar un conflicte bèl·lic obert que tenia com a causa la guerra de independència dels territoris americans. El 4 de juliol de 1776 es va fer pública la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.
La Il·lustració
Durant el segle XVlll es va difondre per tot Europa un nou corrent de pensament, la Il·lustració, que es caracteritzava per una visió racionalista i critica la natua, de l'home i de la societat. També criticaven les explicacions de caràcter religiós i creien que totes les coses es podien explicar mitjançant la raó. Va aparèixer el depotisme il·lustrat que eren unes reformes: obres públiques, codificació de lleis, reforma de l'administració de l'estat. Però això no li va fer efecte a l'antic Règim. Per aquest motiu al final del segle XVlll, entre la burguesia es va imposar la idea que calia aprofundir les propostes il·lustrades i promoure una revolució que posés fi, a l'ordre tradicional.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)