Fitxa tècnica:
-Nacionalitat: UK / França / Països Baixos / Alemanya / Polònia
-Any: 2002
-Durada: 148 minuts.
-Producció: Roman Polanski, Robert Benmussa i Alain Sarde.
-Direcció: Roman Polanski.
-Guió: Ronald Harwood (Adaptació) i Władysław Szpilman (Llibre).
-Actors: Michal Zebrowski, Adrien Brody, Jordi Mollá, Paulina Gálvez, Daniel Caltagirone, Thomas Kretschmann.
Tema i argument:
Władysław Szpilman és un pianista jueu reconegut en Polònia, treballa per una ràdio en que toca les seves cançons. Però a causa de la Segona Guerra Mundial Alemanya envaeix Polònia i tenen que viure en una urbanització només per a jueus, sense gaire menjar ni diners. Els alemanys no tenen compassió amb els jueus, els humilien, els maltracten o fins i tot els maten. Un dia els alemanys tenen que transportar tots els jueus amb trens a camps de treball, però un policia de Polònia ajuda a Szpilman i pot escapar, des de aquí el pianista tindrà que sobreviure als perills en una ciutat dominada per els nazis.
Resum:
Władysław Szpilman és un pianista jueu reconegut en Polònia, treballa per una ràdio en que toca les seves cançons, viu amb la seva família de set membres. Va estellar la segona guerra mundial y Alemanya va envair Polònia. Els alemanys sempre han estat en contra dels jueus i al principi van establir unes normes de convivència per a ells. Com per exemple que el màxim de diners que hi podia haver dins una casa jueva eren 2.000 lots, o tenir que dur un tros de roba perquè els identifiquessin com a jueus i van ser traslladats en una urbanització al marge de la gent no jueva. Això va anar a més fins humiliar-los, maltractar-los o fins i tot matar-los. Un dia els alemanys van decidir enviar-los en camps de treball amb trens, però un policia polonès va ajudar a escapar a Szpilman, però va ser capturat i el van enviar en un camp de treball a Polònia on més jueus com ell duien armes amagades i les transportaven a l’altre banda del mur per la resistència polonesa. Szpilman va poder escapar, i gràcies a uns amics seus es va poder hostatjar en una casa, poc desprès es va tenir que anar-se’n perquè els alemanys mataven jueus, polonesos o qualsevol que no sigues alemany, per causa de un atac de la resistència. El pianista anava casa per casa a amagar-se dels alemanys, fins arribar a una que hi havia un bon amagatall, allà s¡hi va quedar uns dies, fins que va baixar i es va trobar el alemany Wilm Hosenfeld, però Wilm no semblava odiar els jueus i va mantenir en secret el seu amagatall i el va ajudar donant-li menjar de tant en quant.
Quan van arribar els russos tot va arribar a la normalitat, va tornar a fer feina a la radio tocant el piano i va trobar un familiar viu amb qui conviure.
Principals personatges:
Wladyslaw Szpilman: És el protagonista, el pianista.
Wilm Hosenfeld: El alemany que l’ajuda fins que arriben els russos.
El director:
Raimund Polanski, va néixer el 18 d’agost de 1933 París, any que Hitler pujava al poder. Va viure una infància molt soferta a Polònia, on es van traslladar els seus pares. Amb 6 anys va haver d’abandonar la seva llar a Cracòvia per refugiar-se en una zona on residien jueus, tot i que només la seva mare era parcialment practicant. Ella seria deportada, Roman ja no tornaria a veure.
Sent adolescent va començar a introduir-se en el món dels mitjans de l’espectacle. Va treballar en programes radials, en obres teatrals i en algunes pel·lícules. La més important va ser "Pokolenie" (1954) d'Andrzej Wajda. Més tard, ingressar a l’escola de cinema de Lodz, on realitzaria els primers treballs en curtmetratges com "Dos homes i un armari" (1958) una sàtira surrealista.
El 1962 realitza el seu primer film, "Amb el ganivet a l’aigua", pel que el nominar a un Oscar. El 1964, filma "repulsió" de temàtica psicològica igual que "Carreró sense sortida" (1966). La seva següent pel·lícula seria una burla al cinema de terror, "El ball dels vampirs" (1967). Amb tot el prestigi guanyat en aquestes pel·lícules, va obtenir el crèdit per ingressar a Hollywood, on va realitzar "La llavor del diable" (1968).
Amb "Chinatown" Roman Polanski confirmaria les seves virtuts de gran director. Després de «El llogater" (1976) i "Tess" (1979), vindria una època de transició en les seves realitzacions, per després reprendre, ja a Europa, amb "frenètic" (1988), film de suspens al Hitchcock, i "Llunes de fel" (1992), que abordava les relacions de parella. Continuaria la seva obra amb "La mort i la donzella" (1994), "La novena porta" (1999) i la recentment guardonada a Cannes, "El pianista".
Opinió Personal:
El tema entre guerres que hem estudiat, m’ha ajudat a entendre millor la pel·lícula, perquè tractava de la ocupació nazi i els seus actes cruels sobre els jueus. Aquesta pel·lícula critica les accions dels nazis sobre els jueus, que no tenien cap culpa de res. Té un gran significat històric perquè va ser una de les grans massacres que hi ha hagut al món. La música sobretot surt de quan Szpilman toca el seu piano, cosa que ambienta la pel·lícula. El que m’ha impressionat més és el tracte dels nazis contra els jueus, els maltractaven i mataven sense raó. Si hi havia una persona incapacitada doncs la mataven, per exemple en la pel·lícula tiren per el balcó un avi que anava en cadira de rodes, hem va impressionar molt la sang freda que tenien els alemanys per fer aquestes barbaritats. També quan elegeixen persones de més de quaranta anys els hi diuen que es tirin al terra i un alemany els mata amb un tir al cap. El que m’ha agradat més és com Szpilman sobreviu en una ciutat controlada per els nazis, ajudat per amics polonesos i que al final la persona que li ajuda més és un oficial alemany.
Bibliografia:
http://www.mundocine.net/Roman-Polanski-biografia-153.html
