sábado, 12 de diciembre de 2009

L'Il·lustració

Napoleó Bonaparte


Napoleó Bonaparte va néixer el 15 d'agost de 1769 i va morir el 5 de maig de 1821.
Ell va representar un fort canvi en la societat francesa, ja que va fer un cop d'estat i França va iniciar un període basat en un nou règim polític, el Consolat, que estava format per tres membres. Ell es fer nomenar cònsol vitalici i la concentració de poder que es va acumular en una sola persona va acabar amb l'estabilitat de l'imperi i la posterior proclamació de Napoleó com a emperador dels francesos.
Durant el període d'emperador,napoleó va aconseguir que es consolidés una llei que feia que tots els ciutadant fossin iguals davant la llei. I l'Església va perdre el seus privilegis per passar a ser mantenida per l'Estat.
Napoleó sempre guanyava les seves batalles fins i tot va conquistar Àustria i part de Espanya, però en un moment donat, les batalles a Espanya i ha Rússia les va perdre.
El mes de març París va ser ocupada i Napoleò desterrat a l'lla d'Elta. El 1815 Napoleó va tornar a París per tonar a regnar amb el seu Imperi Frances, però a la batalla de Waterloo amb la intenció de conquistar els països baixos va perdre contra el Regne Unit i Prússia.

Com vivia la gent al segle XVIII

viernes, 11 de diciembre de 2009

La revolució Francesa


-La Revolució Francesa (I)

La causa de la revolució francesa esta relacinada amb la situació social i política de França en el segle XVlll.

La burguesia era un grup social enriquit però marginat des del punt de vista social i política i volia un nou ordre social en que tingués un protagonisme destacat.
Els camperols volien deslluirar-se de lèxplotació dels privilegiats i accedir a la propietat de terres. Les classes populars volien augmentar el seu nivell de vida.
El rei, la noblesa i l'esglèsia suposaven a la revolució.

-L'eclat de la Revolució Francesa.

El rei Luís XVl es va veure obligat a convocar els Estats Generals. Al juny la pressió dels representants del tercer estat, amb el suport d'alguns nobles i eclesiàstics, van aconseguir transformar l'organisme en la Assemblea Nacional en què el vot era individual.

-L'enderrocament de l'Antic Règim

La primera mesura revolucionaria va ser el decret d'abolició del feudalisme, que establia la sipressió sobre els pagesos, peró es mantenia la propietat de la terra. El 16 d'agost es va aprovar la declaració dels drets de l'Home i del Ciutadà. Amb l'aprovació de la Constitució de 1791 França va esdevenir una monarquia constitucional.

-La Revolució Francesa (II)

La Revolució Francesa va tenir dos enemics, un dins i un fora. El de dins era l'esglèsia, el rei i la noblesa, i el de fora era la Monarquia dels altres països: Espanya, Regne Unit, Àustria i amb altres potències que lluitaven contra França va provocar la caiguda de la Monarquia.
La nova Assamblea anomenada Convenció va proclamar la República.
Inicialment la Convenció va ser denominada pels girodins però l'oposició creixent al interior del país i les derrotes davant les monarquies europees, van portar el poder als jacobins.











La guerra de la independència


Els habitants de les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord van iniciar la seva rebel·lió contra les autoritats metropolitanes. Inicialment només defensaven els seus drets com a súbdits britànics però després va esclatar un conflicte bèl·lic obert que tenia com a causa la guerra de independència dels territoris americans. El 4 de juliol de 1776 es va fer pública la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.

La Il·lustració



Durant el segle XVlll es va difondre per tot Europa un nou corrent de pensament, la Il·lustració, que es caracteritzava per una visió racionalista i critica la natua, de l'home i de la societat. També criticaven les explicacions de caràcter religiós i creien que totes les coses es podien explicar mitjançant la raó. Va aparèixer el depotisme il·lustrat que eren unes reformes: obres públiques, codificació de lleis, reforma de l'administració de l'estat. Però això no li va fer efecte a l'antic Règim. Per aquest motiu al final del segle XVlll, entre la burguesia es va imposar la idea que calia aprofundir les propostes il·lustrades i promoure una revolució que posés fi, a l'ordre tradicional.


martes, 20 de octubre de 2009

Els Reis Católics


El matrimoni de Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va donar origen a la monarquia hispànica. Una vegada que Isabel es va afirmar en el tron de Castilla, va reprendre la conquesta del principat naçarita de Granada. Aprofitant que aquest regne es trobava en una crisi dinàstica entre el sultà, el seu germà el Zagal i el seu fill Boabdil, va començar la guerra per la conquesta de Granada, també van conquistar les illes canàries el regne de navarra, Isabel I va acceptar el viatge de colom a Amèrica i el beneficis van a anar cap a Castella.

La política matrimonial dels Reis Catòlics va ser sobretot per tenir amistats amb altres imperis.

* Isabel, casada amb infant Alfons de Portugal, i després amb Manuel I de Portugal, cosí del seu primer marit.
* Joan, casat amb Margarida d'Àustria i mort prematurament (1497). Està enterrat al Reial Monestir de Santo Tomás (Àvila).
* Joana (Joana la Loca), es va casar amb Felip d'Àustria (Felip el Bell), fill de l'emperador Maximilià I d'Àustria.
* Maria, casada amb Manuel de Portugal, el seu cunyat, en morir la seva germana Isabel.
* Caterina, es va casar amb el príncep hereu de la Corona d'Anglaterra, Artur, i després de la prematura mort d’aquest, amb el seu germà, el que més endavant seria Enric VIII d'Anglaterra.

Espanya es va quedar tots els territoris de Portugal i també els de Àustria.


jueves, 15 de octubre de 2009

Felip II



Felip II d'Àustria, va ser rei d'Espanya des del 15 gener 1556 fins a la seva mort, de Nàpols i Sicília des de 1554 i de Portugal i els Algarves (com Felip I) des de 1580, realitzant una anhelada unió dinàstica amb Portugal, que va durar 60 anys. Va ser també Rei d'Anglaterra, pel seu matrimoni amb Maria I, entre 1554 i 1558.
Les seves victòries van ser minimitzades fins l'anecdòtic (excepte uns pocs exemples com la Batalla de Lepant) i les seves derrotes magnificades en excés, tot i que no van suposar grans canvis polítics o militars, com la pèrdua d'una petita part de la Gran i Felicísima Armada a causa d'un fort temporal, que a més els historiadors anglosaxons van transformar en una gran victòria anglesa.

Guerra de Successió Espanyola


El 1700 quan Carlos ll va morir, com no va tenir fills, va ficar al seu testament que Felip V(borbó) sigués el seu succesor. La corona d'Aragó no estava d'acord perque Feliip V volia centralitzar els seus territoris,les altres poténcies mundials tampoc estaven d'acord perqué els imperis de Espanya i França jubts serien una poténcia massa gran al costat d'ells i van proposar que Carles lll fos el succesor. I va començar la guerra. Al 1712 a Carles lll li van proposar ser el rei d'Àustria ja que el seu germà va morir i així va ser quan les altres poténcies d'Europa van deixar de donar suport a la corona d'Aragó i el 1714 l'última resistencia catalana va ser vençuda a Barcelona.

Hem triat aquesta imatge perqué representa l'últim esforç que van fer els catalans per defendre la constitució de la corona d'Aragó.


Batalla de Lepant



La Batalla Naval de Lepant va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant. S'hi van enfrontar els turcs contra una coalició cristiana, anomenada, Lliga Santa. Amb tots els països que es van reunir a la Lliga Santa nomes van aconseguir reunir unes 190 naus mentres que l'imperi Turc va reunir 230 naus. Gracies a que la Lliga Santa utilitzava armes de foc van guanyar la batalla, perque els turcs nomes utilitzaven fletxes. Només 30 naus turques es van salvar. Desde aquell moment els Turcs no els hi van causar més problemes.

Hem triat aquesta imatge perque és una batalla molt important que va aturar la expanció de l'imperi Turc.

viernes, 9 de octubre de 2009

L'Imperi asteca


Tenochtitlan

Tenochtitlan era la capital de l'Imperi Asteca. Va ser construïda el 1325 sobre una illa enmig del Llac de Texcoco. El 1521 va ser destruïda per una expedició militar espanyola de 11 vaixells, 900 homes, 32 cavalls i 14 canons, dirigida per Hernán Cortés. La ciutat de Mèxic es va construir sobre les ruïnes de Tenochtitlan.
Hem triat aquesta imatge perqué Tenochtitlán va ser una de les ciutats més grans del món i la més poderosa de Amèrica precolombina.

jueves, 8 de octubre de 2009

El món desconegut


Cristòfol Colom i els Reis Catòlics

Aquesta imatge (pintada per Emanuel Leutze) representa el moment en que Colom demana finançament als Reis Catòlics per poder empendre el seu viatge a Àsia.

Hem triat aquesta imatge perquè és un moment important per la història, ja que és el principi d’una fita molt important com és el descobriment d’Amèrica. I que farà que els espanyols dominin el món durant uns quants segles.